Actualment ja hi ha tres espècies de crancs americans a Catalunya i els seus efectes sobre els ecosistemes aquàtics són molt greus. En el llibre es descriuen totes aquestes espècies, la seva evolució en el temps i fins a quin punt poden ser problemàtiques en l’hàbitat tan fràgil que ocupen.
•CARACTERÍSTIQUES DE L'ESPÈCIE
El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) és un invertebrat típicament bentònic, poc adaptat a la natació, encara que de vegades pot desplaçar-se amb una gran velocitat, especialment quan es veu atacat. Tenen el cos subcilíndric, comprimit lateralment, i els tres primers parells de pereopodis acaben en pinça. Les dues sutures del solc toràcic les té ben separades. Són de costums sedentaris i solen viure en grups d’aproximadament 10 individus. Surten dels seus amagatalls per a alimentar-se durant la nit i es consideren pràcticament omnívors. El nombre d’ous que pon cada femella és relativament petit (de 50 a 100) i el desenvolupament és directe. Aquesta espècie té un doble interès: ecològic i de conservació. Per una banda el cranc de riu és l’invertebrat d’aigües dolces més gran amb més capacitat de moviment. Aquesta característica, sumada al fet que poden presentar elevades densitats i al seu caràcter omnívor, fa que sovint se’l consideri una espècie clau dels ecosistemes aquàtics d’aigua dolça.
•DISTRIBUCIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada