El cranc de riu era una espècie molt habitual en els rius del país fins que va resultar afectada per una malaltia introduïda pel cranc de riu americà. Des d'aleshores les mortalitats de les poblacions del cranc de riu del país no han parat i actualment ja es tracta d'una espècie en perill d'extinció.
Actualment ja hi ha tres espècies de crancs americans a Catalunya i els seus efectes sobre els ecosistemes aquàtics són molt greus. En el llibre es descriuen totes aquestes espècies, la seva evolució en el temps i fins a quin punt poden ser problemàtiques en l’hàbitat tan fràgil que ocupen.
•CARACTERÍSTIQUES DE L'ESPÈCIE
El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) és un invertebrat típicament bentònic, poc adaptat a la natació, encara que de vegades pot desplaçar-se amb una gran velocitat, especialment quan es veu atacat. Tenen el cos subcilíndric, comprimit lateralment, i els tres primers parells de pereopodis acaben en pinça. Les dues sutures del solc toràcic les té ben separades. Són de costums sedentaris i solen viure en grups d’aproximadament 10 individus. Surten dels seus amagatalls per a alimentar-se durant la nit i es consideren pràcticament omnívors. El nombre d’ous que pon cada femella és relativament petit (de 50 a 100) i el desenvolupament és directe. Aquesta espècie té un doble interès: ecològic i de conservació. Per una banda el cranc de riu és l’invertebrat d’aigües dolces més gran amb més capacitat de moviment. Aquesta característica, sumada al fet que poden presentar elevades densitats i al seu caràcter omnívor, fa que sovint se’l consideri una espècie clau dels ecosistemes aquàtics d’aigua dolça.
•DISTRIBUCIÓ
Aquest és el crac que vaig trobar jo a la passarel•la de Coll de Nargó (26 d'agost 2013)
