EL PANTÀ D'OLIANA

Faré una petita observació del pantà d'Oliana perquè jo, éssent habitant de Coll de Nargó, el veig cada dia i hi passo pel davant. 

Per començar us deixo una imatge de la presa del pantà. Si ets de la comarca és difícil que no l'hagis vist, perquè per anar a Barcelona per exemple, si no passes pel túnel del Cadí, has de passar per la C-14, i just abans d'arribar a Oliana és pot veure perfectament la presa.

A la següent fotografia podem veure el pantà, el que es troba radere de la presa que hem vist anteriorment

Anem a especificar...

    

Situació i mapa del pantà

Per a la gent que li agrada passejar i veure natura, hi ha una ruta a Coll de Nargó que passa pel costat del pantà. Per recorrer-la tota cal recorrer 1,5 km.

Aquesta ruta comença a Cal Traio i acaba a Cal Janot (gasolinera) i es pot fer caminant, corrent, amb bicicleta o amb moto.

Per acabar us deixo unes quantes fotografies del que podeu veure si feu la ruta. 

Gent pescant

El camí que es veu a la fotografia no és el de la ruta, per aquí passen els cotxes que venen de la carretera principal per anar a pescar

Per a molts, la seva ruta acaba al arribar a l'embarcador

FONT BORDONERA

He decidit fer una observació de la Font Bordonera, situada a Organyà, perquè cada dissabte vaig a córrer fins allà.

La Font Bordonera és una font amb cabal abundant que marca l'inici del riu de Fontanent.

Es troba situada a una hora de camí, a peu, d'Organyà, però dins del terme municipal de Coll de Nargó.

Aquesta font també va pertànyer a Montanissell.

Aquesta font i el seu riu, el Fontanet, han produït amb el pas dels segles una gran quantitat de tosca. Aquesta pedra de color groguenc, esponjosa i lleugera, que es deixa treballar fàcilment, ha estat usada pels avantpassats per tal de bastir els cellers de les cases del poble.

L'església de Santa Maria d'Organyà, té l'absis bona part construït d'aquesta pedra porosa, lleugera i molt resistent als agents atmosfèrics, ja que fa més de mil anys que es manté a la intempèrie i encara es manté ferma. L'església va ser construïda al segle XI.

Si parlem de visites, s'hi pot anar quan vulguis. Normalment aquesta font té més visitants quan és estiu, pels turistes, o quan és el dilluns de Pasqua Florida, dia en que s'hi fa un aplec.

La zona està plena de taules, seients i barbacoes.

Just darrere de la porta d'entrada al recinte, hi trobem una placa amb un poema de Francesc Espar i Tressens. És un homenatge que va rebre el poble d'Organyà d'aquest senyor l'any 1991.

Segons la llegenda, el comte de Sallent i la seva esposa, habitants de Coll de Nargó, tenien una filla que es deia Bruniselda i era cega. Van fer tot el que tenien al seu abast per intentar curar a la seva filla, però no va servir de res, ella seguia igual.

Després d'esgotar tots els mitjans, van prometre que donarien la Font Bordonera, de la qual eren senyora, a Santa Maria d'Organyà si la seva filla hi tornava a veure. Va recuperar-se en un tres i no res, però l'alegria els va fer oblidar la promesa feta. La jove va perdre un altre cop la visió i els seus pares, penedits, van renovar la promesa, i no solament això, sinó que van conduir l'aigua fins als seus peus, amb la qual envoltaren el cambril (cambra elevada i accessible situada darrere un altar que rep una especial veneració). Aleshores la filla dels comtes es va curar definitivament i no li va tornar mai més la ceguesa. 

A continuació us deixo unes quantes imatges més de la font: