El card marià, card lleter, card de la llet de la Mare de Déu, card tacat o card burral (Silybum marianum) és una planta amb flor de la família de les Asteràcies o Compostes.
•ON VIU
És una espècie pròpia principalment de la conca mediterrània però s'ha adaptat a Gran Bretanya i a Amèrica del Nord. A la península Ibèrica es troba en quasi tot el territori, on menys cap al nord. A Catalunya, el País Valencià i les Illes és força comú.
•COM VIU
Creix de manera silvestre, espontàniament en ambients molt diversos. Tot i això prefereix terrenys erms, de sòls profunds moderadament humits, en zones temperades, poc plujoses i pedregoses, però assolellades. El trobem amb freqüència a voreres de carreteres i camins, prop de nuclis urbans, en cases enrunades de terra baixa, tot i que remunta a 1400 m, prop de murs, corrals i indrets molt transitats, normalment on creixen les ortigues. Floreix a partir del maig i es recol·lecta a principis de primavera.
Fotografia extreta d'internet:
El terme "marianum" ve de Maria. Fa referència a la Verge Maria, ja que hi ha una llegenda medieval sobre aquesta planta que diu que ella va utilitzar les grans fulles d'un card per tal d'amagar Jesús dels soldats d'Herodes. Al moment d'escapar, del seu pit van caure algunes gotes de llet, que han perdurat per sempre en aquesta espècie per tal de recordar aquell assenyalat dia. Aquest card va quedar beneït i ple de virtuts. És per això que en la medicina medieval recomanaven aquesta planta a les puèrperes, per tal d'augmentar la secreció de llet. Per això el seu nom en molts idiomes fa referència a la llet i a Maria.
Fotografia feta al camp de devant de casa meva (21 d'agost del 2014)
Els fruits d'aquesta planta lliure del seu vil·là, en concret les llavors s'utilitzen per a les seves propietats medicinals. Les fulles també són utilitzades.
Card marià és l'agent farmacològic millor documentat per al tractament de malalties del fetge. Popularment és coneguda com a "guardiana del fetge". S'utilitza en pacients que pateixen:
Problemes biliars:
-Dispèpsies: digestió laboriosa i imperfecte de caràcter crònic.
-Disinènsia biliar
-Litiasis biliar (formació de pedres)
-Colelitiasi
Trastorns hepàtics greus com:
-Hepatitis crònica
-Cirrosis hepàtica
-Necrosi, insuficiència hepàtica.
-Insuficiència hepàtica.
S'utilitza com a pal·liatiu i preventiu.
Els fruits i en menor proporció les fulles i les arrels contenen també altres substàncies actives (amines biogèniques, olis essencials, albuminoides i tanins), les quals podrien explicar la seva acció reguladora sobre el sistema nerviós vegetatiu, que és el que controla el to dels vasos sanguinis. Degut això, s'utilitza en casos de:
- Mal de cap i neuràlgia.
- Esgotament i astènia (fatiga)
- Cinestosi (marejos i vómits en els viatges): prendre'n una tassa de tisana abans de sortir.
- Reaccions al·lergiques: "febre del fenc", urticària, asma.
ALTRES USOS:
-Baixa pressió sanguínia, contra els defalliments de l'aparell cardiovascular.
-Malalties infeccioses i debilitat postoperatòria.
